07 sep. MONTBLANC @ Claustre de Sant Francesc
(5a i darrera jornada de Musicall 2018)

poster-musicall2018c5w

https://www.youtube.com/watch?v=1QiMBRHfTT0

XAVIER CALVET
PONY HUNT
TRANSISTOR EYE
THE BURNING BALLOONS
WE MIGHT BE GIANTS (DJs)


L’ocell de foc (Firebird, en anglès) és un ésser mitològic, una bellíssima au de plomatge resplendent, que suposa alhora una benedicció i una condemna per a qui s’atreveixi a capturar-lo. Aquesta ambivalència està molt present a ‘Firebird’ (BCore Disc, 2017), el primer disc en solitari de Xavier Calvet, l’incombustible líder de Bullitt. El disc es descobreix com una mena de roadtrip que transita per alguns dels paisatges del so típicament Americana (amb ressons als primers Wilco, a The Jayhawks o al Ryan Adams més proper al country, sobrevolant per tot el disc) sota un mantell de melodies eminentment pop, una cosa que ja és marca de la casa a tots els discos signats per Calvet. Els textos recullen algunes de les seves vivències dels últims anys, amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, les relacions humanes i els sentiments oposats, sovint contradictoris, que sorgeixen d’aquestes. Com un ocell de foc, el bo de Xavier Calvet se serveix de les ales incandescents que li brinda la música per a compartir els seus records i reflexions. Com un ocell de foc, el músic de l’etern somriure brilla com mai en aquestes cançons plenes de sinceritat i emoció.

Pony Hunt és una cantautora d’Oakland (Califòrnia, Estats Units) amb procedència de Chicago. Se la relacionat amb gèneres com el folk, el soul, el country i el blues.
La seva guitarra sona amb reminiscències del blues del Delta i aromes del Tin Pan Alley. El seu principal distintiu és una veu molt característica, de vegades fantasmal, que acompanya d’un estil íntim, vulnerable i confident que es clava directament al cor.
Els montblanquins The Burning Balloons, duet format per Raul Romero a la bateria i Ben Bachman a la guitarra i veu, oferiran el seu primer concert. Després d’haver format part de High Tiny Hairs, presentaran un bon grapat de noves composicions, entre les que es troben les escollides per al seu debut discogràfic, que tindrà lloc properament en format EP.
Darrera de Transistor Eye trobem Paul Angulo, component i compositor principal de The Transistor Arkestra i alter ego de Pau Pèrrim. Aquí es presenta amb un nou gir cap a terrenys més íntims, ambientals i instrumentals a través d’un folk acústic i proper, acostant-se a aigües pròpies del finger-picking i música amb tonalitats més llunyanes i exòtiques mesclat amb electrònica retrofuturista i veus reverberades. Per a la realització d’aquest set en solitari, també utilitza gravacions de camp enregistrades arreu dels seus viatges, efectes sonors i instruments com la guitarra, l’exòtic Phin tailandès, percussions variades i antics sintetitzadors analògics. Com uns Panda Bear en una ona més folkie propera a Six Organs of Admittance, Current 93 o Amon Duul, però recordant el pop de Julian Cope, Ween, Syd Barrett o els primers Gorky’s Zygotic Mynci. Música amb un ull posat a l’space-rock i l’altre a les músiques folk.
Completaran la nit els punxadiscs We Might Be Giants, els qui intentaran a través de la seva selecció musical omplir els buits entre actuacions en directe i fer ballar a la gent després d’aquestes fins a l’hora de tancament.

Anuncios